Fart de ploramiques

plorarEl govern espanyol recorrerà la Declaració de Sobirania al seu Tribunal Constitucional, tal com ja ha fet amb algunes taxes aprovades pel govern català. En la mateixa línia, es passaran per alt la prohibició que va aprovar el Parlament de Catalunya sobre la prohibició del crim de les “corridas” de toros. En la negociació dels Pressupostos europeus, Rajoy i companyia han prioritzat mantenir l’etern subsidi a les comunitats agràries més ineficients d’Europa i marginar del tot el tant reclamat i imprescindible Corredor Mediterrani. La nova “Ley de Educación” impulsada pel Ministro Wert i que pretén acabar amb la immersió lingüística tirarà endavant. Alhora, es manté l’escandalós dèficit fiscal i l’Estat ens deu 9.000 milions d’euros ja pressupostats. Per a més inri, com a “càstig” per a no complir els objectius de dèficit (justament pels seus incompliments!!) ens fan pagar interessos per un deute que és seu. La situació de maltracte és evident. I davant de tot això, què fa el govern català? PLORAR. Plorar i plorar. Lamentar-se de la injustícia i cridar esverats que “mira què dolents són aquests de Madrid”. Però res més. No creieu que ja està bé? Ja és hora, per primera vegada en dècades, de posar-nos ferms i dir PROU!

Estic fart de sentir els polítics de dir que “Madrid ens roba”. Sí, és cert. Però si ens roben és perquè els hi hem deixat. Durant dècades, CiU va estar pactant tant amb PP com amb PSOE uns Pressupostos Generals totalment injustos per a Catalunya. Tot seguit, ERC, amb el desastrós ZP, va fer el mateix. Cada cop que un representant català va a negociar a Madrid, els polítics d’allà es deuen partir de riure: “Ya vienen estos primos a recoger las migajas“. Per un simple augment impositiu als comerços, la Lliga Regionalista (un simple partit autonomista) va promulgar un tancament de caixes. Doncs bé, aquí, ni els anomenats independentistes, sobiranistes, confederalistes o federalistes s’han atrevit a fer un mínim gest davant totes aquestes injustícies tan perjudicials per al benestar de totes les persones que vivim a Catalunya. Resten covardament callats i anuncien “Consells per a la Transició Nacional” que ningú sap què faran ni en què consistiran per a marejar la perdiu i  allargar l’agonia. Potser l’únic que els interessa és mantenir la seva cadira i matenir els escandalosos sous que cobren per, al final, realitzar una tasca del tot incompetent.

Ja està bé. La situació és dramàtica i la injustícia prou manifesta. Tancament de caixes i cop de puny sobre la taula. Això es pot fer demà mateix, no cal esperar a res. O es reacciona ja o mai serem presos en consideració o tractats amb respecte.

Advertisements