Més que una crisi, és una estafa (I)

educatLa situació és totalment insostenible. És impossible sostenir un Estat del Benestar i iniciar cap mena de recuperació amb uns nivells d’atur al voltant del 25%. Impossible. El problema s’agreuja quan l’atur juvenil és superior al 50%. A això li hem de sumar una llarga llista de contractes precaris en forma de mitges jornades, per hores a través d’ETT’s, per obra i servei… De fet, ni tan sols un contracte indefinit assegura res. Amb la nova reforma laboral, ens poden acomiadar a canvi de ben poc o res. Devem tenir el rècord europeu de precarietat laboral i de joves treballant en pràctiques o com a becaris. Com hem pogut arribar a aquesta situació? Doncs com a conseqüència d’un sistema injust, corrupte i, a la pràctica, dictatorial.
S’han regalat milers de milions d’euros a entitats financeres. S’ha malabarat encara més en infraestructures del tot absurdes i sense cap rendiment econòmic. Per no parlar de l’altíssim nivell de corrupció existent i l’endollisme en totes les administracions. Aquests últims punts, per cert, són propis de territoris amb molt poca cultura democràtica. La llista d’orgnismes inútils és llarga i sembla no tenir fi: a nivell català, les Diputacions, els Consells Comarcals i la darrera inventada de l'”Àrea Metropolitana” són del tot prescindibles. El Senat i uns quants minsterios sobren. I pel que fa a la Unió Europea, tenim un Parlament immens sense capacitat legislativa i mil Consells i òrgans amb funcions merament consultives. En el nostre cas, a més, li hem de sumar l’asfixiant dèficit fiscal al qual ens condemna el govern espanyol de torn, sigui del PP o del PSOE.

D’això que estem vivint hi ha uns culpables. Però són uns culpables que no pagaran cap pena pel que han fet. Al contrari, encara se’ls protegeix. Milions de persones honrades ho estem passant malament per l’avarícia d’uns molts pocs. I, tot i ser majoria, sembla que siguem incapaços de saber què fer per a posar-los al seu lloc. Hi ha moltíssima gent que es troba al límit. Centenars de milers de llars tenen tots els seus membres a l’atur. Molts viuen de la pensió dels avis. Per als joves, independitzar-se i iniciar un projecte de vida propi és quasi impossible. El gran capital (que és qui mana de debò, els polítics són uns simples titelles) ha utilitzat aquesta situació que ha fomentat com a pretext per a empitjorar les condicions laborals i socials de tots nosaltres i retallar-nos drets que han costat segles aconseguir. Ens han posat la por al cos. “És això o res, mala sort, és el que hi ha“, ens diuen. Seria l’equivalen a un “Fota’t!”Ens volen fer anar al límit, just com perquè no esclatem i ho rebentem tot. D’aquesta manera, ells poden augmentar encara més els seus beneficis que, a sobre, evadeixen i no reverteixen en el bé comú.

Ens estan condemnant a una crisi sense final. Però que vagin en compte perquè estan tibant massa la corda. A Grècia hi ha hagut atacs contra polítics de la coalició de govern i empresaris. Quan es perd tot, la por desapareix perquè no es té res a perdre. I, al llarg de la història, situacions semblants han acabat en revolució…

Anuncis