Els vots de la polèmica

sAvui s’ha aprovar la Declaració de Sobirania al Parlament. En un principi, una Declaració hauria de ser un document clar, directe i senzill que conclogués que el poble de Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà per a decidir, de forma democràtica, si esdevé un nou Estat d’Europa. Al meu parer, incloure que aquest Estat hauria de formar part sí o sí de la Unió Europea és un error. Si no hagués estat per això, els dos diputats de la CUP que s’han abstingut haguessin votat favorablement. Arrel d’aquesta votació, han sorgit comentaris dubtant de l’independentisme de la CUP. Ridícul i absurd. És l’únic partit present al Parlament que des de la seva mateixa fundació ha apostat per l’Estat Propi. L’únic que n’ha parlat sempre de forma desacomplexada, fins i tot en els moments més difícils. Que ningú dubti que a l’hora de fer campanya i de treballar pel “Sí” al referèndum s’hi deixaran la pell. La seva capacitat de mobilització és innegable. Al meu parer, hagués estat més encertat dos vots favorables i una abstenció. Igualment, s’ha d’entendre el sentit del seu vot. Em generen molta més confiança ells que no els 13 d’Unió o fins i tot els d’Iniciativa…

Pel que fa als socialistes, han decidit restar al costat dels hereus del franquisme (PP) i  el que s’ha convertit en la “casa gran” de l’espanyolisme més dur (C’s). Ja s’ho faran. Per començar, han incomplert el que van dir el primer dia al Parlament, que s’abstindrien a totes les votacions. Però algú pensaven que farien res diferent al que els dictés el PSOE? No ho han fet mai ni ho faran. La posició dels 5 diputats que no han votat, ridícula i penosa. Si realment hi estaven a favor, per què no han votat “Sí”? Doncs per por a perdre la seva cadira. Abans traïr els seus ideals i votar diferent al que pensen que perdre la gran bicoca de ser diputat. Ha estat un acte absurd de cara la galeria per a provar de netejar la seva consciència o, en cas que tot acabi amb un referèndum amb resultat positiu, poder sortir i dir “Jo de sempre hi he estat a favor“… i tot, per a mantenir la cadira.

Avui hem fet un pas. Ara bé, això és una simple Declaració. El dia de la veritat serà quan el Parlament hagi d’aprovar la realització del referèndum. Aquell serà el dia quan tothom quedarà retratat. Potser veurem molts dits tremolar abans de prémer el botó… Haurem d’estar molt atents al que passi llavors.

Anuncis