Quin ha de ser el paper de SI?!

tenaPocs dies abans de les eleccions, l’Alfons López Tena va dir que el seu “olfacte” predeia que la seva formació obtindria millors resultats que fa dos anys. Ja vam veure finalment què va passar: lluny, molt lluny, d’obtenir representació.

El fracàs de SI es veia de lluny. Tot i que finalment els resultats van ser molt diferents del que van predir les enquestes, la caiguda de SI estava del tot assegurada. Recordo quan fa dos anys els mateixos solidaris van demanar a RCat que pleguessin per a no fragmentar el vot. Jo llavors estava a SI i vaig trovar la petició del tot encertada. Era del tot imposible que els reagrupats obtinguessin representació. Tot i això, la direcció de RCat, tot i ser absolutament conscients que no tenien cap opció, van decidir cremar a tots els seus militants i simpatitzants per a dur-los fins a l’abisme. Llavors, des de RCat es parlava de “conspiracions”. La seva actitud era totalment destructiva, faltaven constantment a la resta de formacions sobiranistes i van entrar en un espiral que els va portar a la seva definitiva auto-destrucció. Durant aquesta campanya, l’actitud de determinats solidaris (no tots, ni molt menys) ha estat la mateixa. Amb el mateix trist resultat. Haurien d’haver practicat amb l’exemple i apartar-se de la cursa electoral. En el cas de Girona, l’últim escó va anar a parar per pocs centenars de vots per al PP en detriment de la CUP. Una pena.

La culpa no és d’aquells militants de base que sacrifiquen hores d’oci i feina per a treballar per al partit. Els culpables són aquells dirigents que, perfectament conscients que no podien entrar, els empenyien i els omplien de falses esperances. Dins de SI hi ha gent extraordinàriament vàlida, molt treballadora, amb il·lusió i molta capacitat de sacrifici. No els podem perdre. Tenint en compte que la seva viabilitat com a partit és ara nul·la, seria interessant que es reonvertissin com a associació integrada al Cercle d’Estudis Sobiranistes o alguna cosa similar. En campanyes com el “No vull pagar” o el cas de les motxilles de la Diputació han demostrat una capacitat de mobilització i treball molt important. Hi ha un capital humà molt compromès i treballador que esperem que continuïn treballant per a l’Estat propi. No podem desaprofitar a ningú!

Anuncis