S’ha tret un pes de sobre

masA diferència del que es podria esperar després del descens de 12 escons del seu partit, vam veure un President Mas serè, tranquil i optimista un cop es van saber els resultats. En el fons, en quedar-se sense majoria absoluta, s’ha tret un pes de sobre. En cas d’haver-la obtingut, hauria d’haver tirat endavant pràcticament sol tot el procés. Tot sol, hauria estat el receptor de tots els atacs, amenaces i insults d’institucions, partits i mitjans espanyols. Tot plegat, sumat a una nova retallada, l’hauria sotmès a una pressió brutal. Ara bé, ara tindrà un recolzament: ERC. Els republicans han declinat entrar al govern. Una decisió 100% encertada. A part que hauria estat el seu suïcidi polític, des de l’unionisme s’hauria fet l’associació independentisme-retallades. Demagògic i pervers, perquè és justament el dèficit fiscal al qual ens trobem sotmeses el que ha portat a tanta retallada. El partit liderat per Oriol Junqueras ha assegurat estabilitat parlamentària a canvi d’avançar cap al referèndum d’autodeterminació. Per això els va votar la gent: per acompanyar, per vigilar i assegurar-se que el President Mas no es desvia del camí. Imaginem-nos que CiU hagués obtingut majoria absoluta. Què passaria? Que difícilment ERC hagués facilitat tant les coses. I, a sobre, hi hauria el Duran i Lleida boicotejant el projecte des de dins. Ja l’hem sentit: ha dit que caldria escoltar una proposta del govern espanyol. Amb el suport d’ERC, es relega el Duran a un segon pla i se li manlleva tota importància. De fet, les seves declaracions dies abans de les eleccions són, en part important, de la davallada convergent. Doncs sort que ho va dir! Gràcies a això, ara tenim una Esquerra molt forta i un President Mas menys pressionat i acompanyat.

Els resultats electorals, doncs, han estat bons. Molt bons. Repetim-ho: 87-48. Tenim un govern recolzat pel principal partit de l’oposició disposat a avançar cap a l’Estat propi. Ens trobem davant d’una oportunitat única. L’hem d’aprofitar!

Anuncis