En som més: 87-48

Aquestes eleccions les ha guanyades clarament el sobiranisme. El resultat és clar: 87-48. La sensació de decepció es deu a un efecte pervers: a la vinculació que han fet durant tota la campanya CiU i el President Mas entre la seva majoria absoluta i l’inici del procés cap a l’Estat propi. Ens han estat venent que o treien majoria absoluta o això no tirava endavant. Han demanat dia sí, dia també aquesta majoria absoluta. Segurament, ha passat el següent: la gent, en veure que CiU estava tan a prop de l’absoluta, li ha entrat por. Por que CiU es fes, un cop més, enrera. Els precedents al respecte són importants, i d’aquí que ni tan sols el gest i el camí dibuixat pel President Mas hagi estat suficient. I qui era la garantia que CiU no es fes enrera? Els que sempre han defensat la independència: Esquerra. Això, sumat a la força del seu candidat, totalment desvinculat del partit, han estat la raó que ha catapultat ERC fins al segon lloc.

Hem de tenir en compte una cosa: avui el sobiranisme té més força. No només pel diputat de més respecte farà dos anys. Per començar, avui, els 50 diputats de CiU estan tots per la independència. Dins dels 62 d’abans, n’hi havia que no. Els 21 d’ERC i els 3 de la CUP també. I els 13 d’ICV-EUiA, com a mínim, són favorables al referèndum. A més, estem parlant d’un context d’alta participació. Què ha passat en les eleccions espanyoles amb una major participació? Que PSOE i PP sempre han sumat majoria. Aquest cop, amb una participació fins i tot més alta, no. Tan sols 39 diputats de 135 (als que cal sumar els 9 de C’s). En total, només 48.

Si des de Madrid treuen tant en portada el fracàs del President Mas és per intentar minar-nos la moral. La realitat, i ells la saben, és que hem guanyat. En som més. En concret, 35 diputats més. I això és el que els hi fa por. En aquestes eleccions hem vist apoderats del PP de tot Espanya canviant paperetes i introduint-ne a sobres per provocar vots nul. Aquest comportament, en qualsevol país democràtic, seria intolerable i provocaria la immediata pèrdua de tots els diputats al partit en qüestió. Però és un avís i un exemple del que són capaços de fer. El camí no serà fàcil. Però entre tots, si anem junts, el podrem construir.

Anuncis