I què, si quedem fora de la UE?!

Una de les grans preocupacions del sobiranisme en aquestes eleccions és l’entrada de Catalunya a la Unió Europea. Sembla ser que, fora d’aquest espai, no hi hagi res. Però no és així.

Fins fa poc, era un ferm defensor de la Unió Europea. Creia en una mena d’Estats Units d’Europa, en la qual cada Estat (evidentment Catalunya havia de ser un d’ells) cedís part de les seves competències a aquesta institució. Ara bé, els darrers esdeveniments m’han fet canviar d’opinió. Actualment, la Unió Europea és un ens ple d’institucions i organitzacions sense sentit on s’ha endollat a qui s’ha pogut i  més, amb un conjunt d’Estats incapaços de prendre decisions i amb un Parlament sense cap mena de poder on hi ha un nombre desorbitat de diputats que ens costen un ronyó. El més greu, però, és l’extrem lideratge d’un sol Estat, en aquest cas l’Alemanya d’Angela Merkel. Emparant-se en una situació econòmica suposadament més sòlida, imposen les unes condicions d’austeritat mal entesa a tota la resta. Mentre demanen a totes les entitats financeres de la resta de països un examen a fons, ells es neguen a mostrar la situació de les seves caixes regionals. La realitat és que aquestes entitats acumulen una quantitat immensa de deute grec o espanyol del tot insolvent. A sobre, a partir de les retallades que ens imposen, estan finançant el seu deute pràcticament sense haver de pagar cap interès a costa de destrossar les condicions econòmiques i socials dels països del Sud d’Europa. Amb un pretès esperit luterà, pretenen que paguem una interminable penitència. Però no volen que la paguin els autèntics culpables, sinó els ciutadans que ben poc tenim a veure amb tots aquests forats.

Si Alemanya continua amb aquesta actitud més pròpia de l’antiga Prússia, tampoc és tan rellevant entrar-hi. Hi ha estats dins de la UE que no tenen l’euro i altres de fora que sí han apostat per aquesta moneda. És a dir, si en quedéssim fora (escenari, amb tot, molt inviable), no passaria res. L’important és mantenir-se dins de l’espai Schengen. I d’això ningú ens podria fer fora i més donada la capacitat exportadora de la nostra economia.

Els únics amb un discurs semblant en aquest tema són les CUP. És l’únic partit que aposta de forma desacomplexada per un Estat propi sense necessitat d’entrar a la UE. Tant CiU com Esquerra no preveuen, ara mateix, aquest escenari diferent i ens repeteixen un cop i un altre que hi hem de ser. D’aquí la importància que entrin. Per a desdramatitzar una qüestió que, més que un problema, fins i tot podria acabar sent una solució.

Anuncis