Una mala última setmana

A Esquerra veien en aquestes eleccions un moment ideal per a recuperar el crèdit perdut. Amb un nou cap de llista en teoria trencador amb el tristíssim passat del tripartit havien de tornar a tenir un paper important en el mapa polític català. Les enquestes, en un principi, els auguraven un cert creixement. Tants envalentonats estan que fins i tot demanen votar-los per a situar-se com a segona força al Parlament. Ara bé, aquesta mena d’estratègies no sempre surten bé. Ja fa dos anys van demanar concentrar el vot per a “superar el PP”. Finalment, no només no van superar el PP (van quedar a 8 diputats!), sinó que fins i tot Iniciativa els va passar pel davant.

El seu to de campanya fins el moment era força suau. Ara bé, a partir que les CUP han començat a treure el cap a les enquestes que el seu to ha canviat. Al més pur estil “cavernari”, han començat a dir que si les CUP estaven aliades amb CiU (quan han estat justament ells els que han tret a la llum casos de corrupció relacionats amb els convergents), que si havia connivència entre ells i el Grupo Godó, van treure de context unes declaracions de la número 2 per Barcelona… Lleig, molt lleig. I és que sembla que no tot els hi va tant rodat com esperaven. En la darrera setmana, han succeït una sèrie de fets que els poden afectar electoralment. Per començar, els durs atacs de la premsa madrilenya cap a CiU poden convèncer als indecisos entre aquests dos partits (la majoria) per optar pels nacionalistes. Bufetada pel flanc sobiranista. D’altra banda, l’aparició del líder de Syriza ha aparegut avui en un acte electoral d’Iniciativa. Nova cleca, aquest cop pel flanc esquerrà. I tenim també les CUP, que els poden fer mal tant pel cantó sobiranista com pel social. Per això tanta insistència en proclamar que tenen opcions de ser segona força i en intentar desacreditar a les CUP.

El dia de la manifestació de la vaga general, quan vaig veure a tota la cúpula d’Esquerra passejant com si res fos responsabilitat seva, vaig tenir ben clar que no els votaria. I aquests atacs constants a les CUP, pel contrari, estan aconseguint que cada dia em caiguin més simpàtics. Compte que si continuen per aquest camí no assoliran les expectatives que esperaven.

Anuncis