Sensacions del debat de TV3

Del debat d’ahir, més que el discurs de cada candidat (van dir el mateix del que hem estat sentint durant tota la campanya) el més interessant a analitzar era com ho deien, les seves formes o a qui dirigien de forma especial els seus atacs. Aquí la meva percepció:

Artur Mas: va mostrar-se tranquil, segur i serè. Va saber respondre amb eficiàcia i fins i tot amb xifres, els atacs que li van arribar de totes bandes. Molt pedagògic. Brutal quan va interpel·lar el Joan Herrera sobre els pisos socials que el tripartit va deixar buits. L’únic però és que semblava força cansat. Realment, els darrers mesos ha estat sotmès a molta pressió.  Crec que va sortir reforçat del debat i pot haver aturat una certa tendència a la baixa de CiU a les enquestes. La seva bona actuació ahir més els atacs forassenyats sense cap mena de prova que ha rebut per part d’El Mundo poden haver portat a l’alça les perspectives electorals del seu partit.

Pere Navarro: horrible, horrorós. De carrer, el pitjor. Un dels candidats més mediocres que ha tingut mai un partit amb representació parlamentària. Pràcticament desaparegut, sense idees ni discurs, se’l van menjar per totes bandes. Fins i tot el mateix moderador el va haver d’animar a parlar! Si algú tenia dubtes entre votar-lo a ell i qualsevol altre, segur que opta per l’altre. Ens va mostrar les seves habilitats matemàtiques sumant 400+50+50 en una carpeta. El moment més còmic, ridícul i penós de la història dels debats a TV3. En veure-ho, no m’ho creia. Ha acabat d’enfonsar les perspectives electorals del seu partit.

Alicia Sánchez Camacho: en el seu paper. Va predir les mil plagues bíbliques en cas que Catalunya esdevingués un Estat independent. Molt repetitiva. Dura, seca i tallant, va dir allò que els seus votants volien sentir. El seu rival més important va esdevenir l’Albert Rivera, qui li robarà una part del seus votants.

Joan Herrera: va voler mostrar-se com el cap de l’oposició, com el gran opositor a les retallades. Més valent que de costum en el tema nacional, va arribar a dir que s’havia sentit “molt sol” al Parlament. Va abusar molt de la demagògia, amb un discurs simple com si la crisi fos tan fàcil d’arreglar i ells no tinguessin cap responsabilitat. Se’l veia amb energia però força caòtic en els gestos i en els moviments del seu cap. Suposo que haurà agradat al seu nínxol i ja està.

Oriol Junqueras: correcte. Es nota que encara li falta certa desimboltura com a polític. Va voler mostrar-se com el garant que el President Mas i CiU arribaran fins el final en el camí cap a l’Estat propi. Va seguir la línia del discurs d’Esquerra durant la campanya.

Alfons López-Tena: va deixar enrera el seu estil més dur i contundent que espanta a determinats electors i va mostrar-se tranquil, clar i pedagògic. Va recuperar part de la credibilitat del seu partit. En aquest aspecte, millor que l’Oriol Junqueras. Va ser tallat molts cops pel moderador.

Albert Rivera: com que sap perfectament que el seu partit no tindrà cap responsabilitat després de les eleccions, va repartir a tort i a dret. Va presentar-se com el representant dels que estan en contra de la independència però que alhora vol acabar amb les retallades i les injustícies socials. Va acusar els socialistes d’haver pactat amb ERC, el PP d’haver fet retallades i es va mostrar molt opositor als altres partits que defensen el dret a decidir. Segur a l’hora de parlar, amb bona presència, haurà convençut als seus.

El mateix dia que es va fer aquest debat, la CUP va omplir el Barcelona Teatre Musical (1.800 persones) i en va deixar uns centenars fora. Cada cop tinc més clar que entraran i seran la sorpresa de la nit electoral. Per cert, fantàstic el vídeo del seu número 3 per Barcelona dirigint-se en alemany a l’Angela Merkel.

Anuncis