Misèria política al màxim exponent

Dels partits polítics, de tot allò que diuen o prometen, no n’hem de fer ni cas. Del que realment ens hem de fixar és en allò que fan al Parlament. Especialment quan tenen responsabilitats de govern. Estar a l’oposició pot ser fins i tot còmode. Només cal criticar-ho tot i aprofitar tot error que sempre es pot produir per a atacar.

El dia de la vaga general, quan vaig veure representants dels socialistes, Iniciativa i ERC em va embargar una sensació d’angúnia molt gran. Els mateixos que clamen contra les retallades són els que van deixar endeutada la Generalitat fins a límits irresponsables. Com que sabien perfectament que no tornarien a sumar ni de lluny van pensar que, total, ells gasten i el problema que se’l mengi i el següent. Alhora, tots ells, des de l’oposició, còmodament, ho criticarien. Em sembla denigrant i indigne. Com a mínim, haurien de reconèixer el forat que van deixar, que ells són responsables d’aquesta situació. Reconèixer que es van equivocar. Però no. Enlloc d’això encenen més llenya al foc amb finalitats únicament electoralistes. Penós. M’ha fet tanta ràbia que ja he decidit que no votaré a cap d’ells a les properes eleccions. Pretendre utilitzar de forma partidista una manifestació ciutadana plena de raó per culpa d’una situació que en part van provocar ells ho trobo extremadament miserable. Especialment fastigós és el comportament dels socialistes. El 2o10, com que manaven a Madrid, es van quedar a caseta. Fa dos dies, com que estan a l’oposició, tots al carrer i venent-se com els grans abanderats dels treballadors i la justícia social. Com és que tots tres no van fer del que prediquen ara quan van tenir l’ocasió de fer-ho, quan estaven al capdavant del govern? Al meu parer, no tenen cap credibilitat.

La veritat és que el panorama en el que es refereix estrictament a partits polítics és molt desolador. D’aquí que hi hagi tanta gent, a una setmana de les eleccions (entre els quals em compto) que encara no sap què votarà. La consciència que hem de votar la tenim clara. Ens trobem davant un moment històric que cal aprofitar. Ara bé, a qui?

Anuncis