La “vaga” dels partits polítics

Una vaga és, per al treballador, un sacrifici. Suposa perdre un dia de sou i, en determinades empreses, no ser ben vist pels superiors. I això, en els temps que corren, és un risc important. Per aquest motiu, tenen tan de mèrit les persones que decideixen fer aquest cost personal perquè creuen que aquesta reivindicació és la millor per a assolir unes condicions laborals més justes.

Hi ha hagut determinats partits que, ahir, van dir que es “sumaven” a la vaga. La pregunta aquí és: quin cost, quin sacrifici han hagut de fer? Si realment volien fer vaga, les accions que haurien d’haver pres haurien d’haver estat les següents. Primer, que tots els seus càrrecs públics haguessin renunciat al seu dia de sou. I, de pas, tots els seus endollats. Sortir per televisió en plena manifestació és una altra forma de fer campanya. Per tant, que no ens diguin que han “perdut” un dia de campanya. Fer vaga hauria d’haver consistit en demanar als diferents mitjans de no sortir enlloc en cap moment del dia. Evidentment, com a ciutadans, podien participar en piquets informatius o haver anat a la manifestació. Però de cap manera fer-ho en nom del partit i encara menys demanant als mitjans que els entrevistessin o els enfoquessin enmig de la manifestació.

És per això que es pot afirmar que, ahir, els partits polítics no van fer vaga. Al contrari: van utilitzar la reivindicació per a fer campanya.

P.D. Durant l’entrevista al Pere Navarro a TV3, entre la comitiva socialista es van sentir crits en contra de la telvisió pública catalana acusant-la de “manipulació”. Definitivament, s’han posat al mateix nivell que el PP.

Anuncis