Sobre el 14N

-La manifestació d’avui a la tarda ha estat un èxit. Ara bé, que no intentin CCOO i UGTde fer-la seva. El que hi ha hagut ha estat un ampli ventall de gent que ha protestat contra una situació que és totalment injusta. No hi han anat conseqüència de la seva crida. Una de les protestes més esteses és la crítica al sistema actual. I aquests dos sindicats formen part d’aquest sistema i són co-responsables d’aquesta situació. O no estaven als Consells d’Administració de tantes entitats financeres que han necessitat importants ajudes públiques?Per què van callar miserablement durant els governs del ZP quan tota Europa advertia del que passaria i només van convocar una vaga quan no els hi quedava més remei? Avui han provat de netejar la seva imatge. Si de debò volen que la gent tornem a confiar en ells, que es posin a treballar i proposin mesures concretes per a tirar endavant, no només proclames. I que facin neteja interna en la seva organització.

-La vaga no ha tingut, ni molt menys, el mateix seguiment. Autònoms, petits comerciants i treballadors estan sofrint d’una forma molt severa aquesta crisi. Perdre un dia de feina, per tant, suposa un greuge molt important. Molts d’ells, però, sí han anat a la manifestació perquè no estan d’acord amb tot el que està passant. Això demostra, potser, que calen altres formes de mobilització.

-D’entre els principals responsables de la crisi, n’hi ha hagut que han participat a la manifestació. Si avui hi ha aquestes retallades tan bèsties, és perquè el segon tripartit va deixar un deute immens que tardarem molt i molt de temps en poder pagar. Per tant, veure a membres dels tres partits provant de fer seva la reivindicació m’ha causat molta angúnia. En especial, és repulsiva l’actitud del PSC. Com és que no es van mobilitzar igual en la vaga de farà un parell d’anys quan hi havia el PSOE al capdavant del govern espanyol? De debò es creuen que tenen cap credibilitat?

-Hem vist imatges de piquets de sindicalistes que han tallat carrers i evitat l’entrada de treballadors a les empreses. El que no es veu, però, són les pressions empresarials a treballadors perquè vagin a treballar i no facin vaga. Aquí cadascú juga les seves cartes. Al final, qui acaba rebent per totes dues bandes, el treballador.

-Que aquesta vaga hagi coincidit amb la campanya electoral catalana ha provocat que els partits auto-anomenats d’esquerra hagin pretès capitalitzar la manifestació. Una forma molt barroera de fer política.

Anuncis