Què significa ser un “intel·lectual”?

Si busquem al diccionari, intel·lectual té un parell d’entrades. La primera diu: “persona dedicada a les coses intel·lectuals, al coneixement“. La segona, “Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació“.

En parlar “d’intel·lectuals”, molts cops, ens han volgut vendre la imatge de persones que són “sàvies”, que tenen una capacitat de raonament i d’anàlisi de la realitat superior a la resta, éssers a qui els altres, simples treballadors, hauríem de seguir donada la nostra ignorància. Evidentment, això no és cert. Seguint la línia de la segona definició, es podria definir a “intel·lectual” com a “tota persona amb presència als mitjans de comunicació“. Res més. No són millors ni tenen més raó ni consciència que els altres. Senzillament, compten amb una plataforma mediàtica que els altres no.

Tot això ve arrel dels dos manifestos “d’intel·lectuals” espanyols publicats recentment. Al meu parer, són una burla. Des de determinats àmbits, sobretot de l’entorn del partit socialista, s’ha volgut transmetre que entre tots dos existeixen grans diferències. Mentida. La mostra més clara és que hi ha “intel·lectuals” que firmen tots dos. Tots dos neguen l’existència del dèficit fiscal i neguen que Catalunya sofreixi cap greuge. Tant “intel·lectuals” que són, no els aniria malament unes classes d’Economia, Història, Cultura i Ciències Socials. En cap moment mostren cap preocupació cap a Catalunya i els catalans. On han estat quan s’atacava a l’Estatut, es promovien boicots o es pretenia acabar amb la immersió? La seva gran i única preocupació és la “unitat” d’Espanya. Res més. Cap dels firmants gaudeix, al meu parer, de la més mínima credibilitat.

P.D. Homer Simpson gaudeix d’una gran presència als mitjans de comunicació.

Anuncis