Una majoria absoluta, necessària?

Abans d’unes eleccions, quan hi ha un partit molt destacat sobre els altres, sempre es parla de la conveniència o no que obtingui majoria absoluta. Hi ha qui, equivocadament, equipara una majoria absoluta a una situació dictatorial. Això, evidentment, no és cert. En unes eleccions democràtiques, si hi ha un partit que és votat per una majoria molt clara de la gent, significa que ha sabut connectar amb les necessitats de la gran majoria de la població. Per tant, una majoria absoluta no es pot considerar, en una democràcia, ni negativa ni positiva. És, senzillament, l’expressió majoritària del poble a l’hora de votar.

En aquestes eleccions hi ha un partit que, segons els sondejos, s’apropa a aquesta majoria absoluta. Tota la resta de partits llencen el següent missatge: voteu-nos a nosaltres per a evitar la majoria absoluta de l’altre. No dirien el mateix, evidentment, si fossin ells els que estiguessin a prop d’aquesta majoria. Una cosa està clara: l’objectiu de tot partit polític és el de governar, perquè és la millor forma de poder posar en pràctica  el seu programa electoral. En cas d’haver de pactar amb algú altre, sempre caldrà alguna renúncia. Amb la majoria assegurada a cada votació, aquest problema desapareix. Si qualsevol partit ara a l’oposició estigués a prop de la majoria absoluta diria exactament el mateix que CiU ara: “voteu-nos per a aconseguir un govern fort”. Si, pel contrari, fos CiU el partit a l’oposició, clamarien el vot cap a ells per a evitar la majoria absoluta perquè llavors es donaria “carta blanca” al guanyador per a fer “el que volgués” .

En el cas concret d’aquestes eleccions, CiU demana la majoria absoluta per a poder continuar el camí cap a l’Estat propi. Argumenten que a Europa es fixaran en els resultats que treguin ells, en tant que ha estat el President Mas la cara visible de tot el procés. A més, asseguren, només amb un govern fort es podrà plantar cara a totes les institucions espanyoles i convèncer a les europees de la voluntat de Catalunya de formar-hi part. En aquest sentit, hi ha el clar exemple d’Alex Salmond i el SNP a Escòcia. Des de les altres forces sobiranistes, pel contrari, es desconfia d’aquesta voluntat i recorden el passat pactista de CiU i posen com a exemple les declaracions recents del Duran i Lleida. Des d’un punt de vista estratègic, l’Oriol Junqueras va mostrar-se brillant en afirmar que ERC seria més lleial que UDC si el President Mas avança cap a l’Estat propi. Un missatge en positiu molt interessant que deixa en evidència el polític de La Franja.

Tots dos arguments, doncs, tenen la seva raó. A partir d’aquí, cadascú, a l’hora de votar, decidirà quin preval més de tots dos.

Anuncis