Junts, hagués estat un caos

Totes les enquestes fetes fins ara auguren un important creixement d’ERC. Aquest increment de vot, juntament amb el gran descens dels socialistes i el manteniment del PP, acostarien els republicans a un segon lloc que, per ara, sembla que els populars, pel seu tradicional vot ocult, tenen al seu abast. Arrel d’aquestes dades, molta gent s’exclama del fracàs de la cimera que hi va haver farà unes setmanes entre les forces independentistes. Si suméssim, des d’un punt de vista estrictament matemàtic, els vots d’ERC i SI (les CUP des d’un primer moment van deixar clar que tenen el seu projecte propi i RCat i Laporta pràcticament no aporten res) les possibilitats d’esdevenir segona força serien molt més altes. Però no es pot simplificar tant l’anàlisi.

Si ens hi fixem, les precampanyes d’ERC i SI estan essent totalment diferent. La dels republicans, al meu parer, molt encertada. El to és tranquil, sense estridències i sempre en positiu. Es mostren com el partit garant que CiU no farà passes enrere en el camí cap a l’Estat propi. Si els convergents tiren endavant, tindran el seu suport. En cas contrari, s’hi oposaran. Els dos vídeos de precampanya són genials. El primer, demostrant que el projecte de l’Estat propi és de tots i cercant sectors que tradicionalment han estat més allunyats de la idea d’un Estat català. El segon, apel·lant a aquells que ja fa més temps que aposten per la independència. La seva tendència a les enquestes és clarament ascendent i més després de les contínues declaracions del Duran en contra de l’Estat propi.

En el cas de SI, pel contrari, estan centrant la campanya més en atacar el contrari que en presentar un projecte en positiu. Al meu entendre, és un error. Sobretot per la xarxa, els atacs a CiU i ERC són constants. Aquesta actitud, tradicionalment, no ha agradat a la societat catalana i tampoc ajuda a trobar més suports a l’Estat propi. Totes les enquestes deixen clar que no tenen cap possibilitat d’entrar. Un percentatge altíssim del seu antic electorat ja ha decidit no votar-los. Tenen la fidelitat de vot més baixa i tampoc recullen quasi cap suport d’altres formacions.

És per aquest to i estratègia tan diferents que l’acord entre les dues formacions era impossible. Amb aquestes actituds tan diferents, en cas d’haver anat junts, s’hagués viscut un caos. Dubto molt que haguessin estat capaços de mantenir les aparences durant tant de temps. Tard o d’hora, haguessin aparegut els retrets entre ells i el mal, llavors, sí que hauria estat irreversible i la pèrdua de suports encara més gran.

Anuncis