El seu nacionalisme sí és excloent

Alfonso Guerra (el del “ribot” a l’Estatut) ha dit que “socialisme i nacionalisme són incompatibles”. Una gran mentida. El PSOE i el PP mai s’han volgut presentar com a partits nacionalistes espanyols, que és el que són. Igual que els partits francesos són nacionalistes francesos i els suecs són nacionalistes suecs. El mot “nacionalista” no s’ha d’entendre com a pejoratiu. Només cal veure què passa cada cop que hi ha un esdeveniment esportiu important, sigui un Mundial, un Europeu o uns Jocs Olímpics. Tots els caps de govern i tots els polítics de tots els partits de cada país vibren amb els seus esportistes, es fotografien al costat dels guanyadors i els posen d’exemple per als seus “compatriotes”. La gent es compra banderes, bufandes i es pinta la cara. I els atletes, al podi, escolten l’himne de la Federació de l’Estat o país que representen. Tota aquesta litúrgia és nacionalisme. I la practiquen TOTS els Estats del món sense excepció.

Per tant, ser nacionalista no ha de ser necessàriament negatiu. El problema rau quan un nacionalisme intenta aixafar un altre i imposar-se per la força. Quan pretén eliminar tot rastre de diferència i el que vol és conquerir, assimilar i empobrir el que no és com ell. Aquest és el cas del nacionalisme espanyol que han practicat no només PSOE i PP avui en dia, sinó tota una llarga colla de partits i institucions al llarg de dècades i fins i tot segles. Els catalans hem estat un dels receptors d’aquesta brutalitat.

El Món està veient, darrerament, la gran diferència existent entre el nacionalisme català i l’espanyol. Mentre aquest només es dedica a amenaçar, insultar i mentir, des de Catalunya es proposa un projecte inclusiu, pensat en positiu i sense anar contra ningú. L’actitud del President Mas contrasta d’una forma molt clara amb la del govern espanyol i diferents institucions i càrrecs i polítics de l’Estat espanyol. Si ens fixem amb les notícies sobre el tema que es publiquen a Europa i el Món, s’està estenent un alt grau de comprensió vers les demandes catalanes d’Estat propi. És per això que hem de continuar en la mateixa línia, sense caure en provocacions. Nosaltres hem de seguir el nostre camí. Fins ara, els passos que s’han fet han estat intel·ligents i molt ben calculats. Si seguim així, aconseguirem l’Estat propi. Per mèrits propis i, també (o sobretot), per demèrits dels altres.

Anuncis