Els mèrits de CiU

CiU ha estat, des de després del franquisme, el partit hegemònic del catalanisme i el que ha representat la centralitat de cada moment. Sort n’hem tingut que el primer govern català fos presidit per CiU i no per un socialista. Només cal veure en quina situació es troben actualment les Illes Balears i el País Valencià.

Avui Catalunya no es podria explicar tal com és sense dos dels grans èxits dels primers governs del President Pujol: la immersió lingüística i la creció TV3 i posteriorment tota la CCRTV. Tots dos projectes, claus per al país, van topar amb una duríssima oposició de tots els partits espanyols: UCD, PP (AP) i PSOE. Tots, per igual, van demostrar i demostren (els que queden) la seva total oposició a aquests elements de normalitat en qualsevol país normal. Per a entendre la dificultat de la tasca i el grandíssim èxit que va suposar ens hem de posar en el context de l’època.  Després de la dictadura franquista, amb els militars amenaçant a l’ombra, aconseguir tirar endavant aquells dos projectes va ser molt, molt complicat. Llavors, CiU es va mostrar ferma en el seu desig.

Un error que encara avui estem pagant va ser la negativa per part catalana d’acceptar un sistema de concert econòmic com el basc. Llavors, PSC-PSOE i PSUC eren les principals forces polítiques i es van negar en rodó al fet que Catalunya pogués disposar d’aquest sistema. De res van servir les paraules de Trias-Fargas i d’ERC. Tot i l’asfíxia econòmica i amb un greu dèficit fiscal, CiU va aconseguir bastir un sector públic català que funcionava prou bé. Un sistema que la crisi i el dèficit fiscal ha fet entrar en crisi. Un altre punt a destacar de l’obra del President Pujol és la creació dels Mossos d’Esquadra. Per un país, disposar d’una policia pròpia és molt important. I més quan estàs sotmès a un Estat que amenaça amb la violència en cas que en vulguis deixar de formar part. La supressió de la mili també va ser gràcies a la pressió de CiU. Totes dues coses, vés per on, van aconseguir-se a partir d’un acord amb el PP i amb l’oposició frontal del PSOE.

23 anys són molts. Hi ha qui els critica per haver donat suport a pressupostos del govern espanyol molt lesius amb Catalunya. El famós “peix al cove”. L’anar esgarrapant el màxim encara que sigui manifestament injust i insuficient i qui dia passa, any empeny. Hi ha qui diu que podrien haver fet el pas abans, que això també hagués provocat que la societat catalana hagués pres consciència abans de l’espoli que sofrim. El que crec que és indiscutible és que els calia el pas a l’oposició. Després de tants anys governant havien entrar en una dinàmica d’excés conservadurisme i conformisme que ens impedien avançar. Des d’un punt de vista intern, els calia un canvi de forma urgent. El primer tripartit era imprescindible i va posar sobre la taula molts temes que havien estat ignorats i silenciats.

Arrel de la manifestació de la Diada, els constants incompliments i atacs del govern espanyol i el cop de porta al pacte fiscal, el President Mas va decidir fer el pas i abandonar el peix al cove. La seva victòria el 25N serà indiscutible. L’únic dubte és si aconseguiran la majoria absoluta. Després del ridícul perpetrat per Esquerra i SI l’altre dia, hi són més a prop.

Hi ha moltes esperances dipositades en el President Mas. Per a molts, és vist com l’única persona capaç de conduir-nos cap a l’Estat propi. La realitat és que, agradi o no, és així. És l’única persona amb els coneixements, el caràcter, la responsabiltat i amb un partit prou fort i cohesionat com per a poder encarar el procés. Que hagi decidit liderar el país cap a l’Estat propi dins de CiU otoga al seu pas un valor afegit, perquè la federació sempre ha estat vista per a molta gent com aquells que millor defensen els interessos dels catalans. Hem de confiar en ell, recolzar-lo en tots els passos endavant que faci en aquest sentit i fer sentir la nostra veu, assegurar-nos que no fa cap pas enrera. D’aquí la importància dels resultats d’altres partits sobiranistes, en especial ERC. Els atacs que vindran de fora seran molt durs. Ens caldrà resistir, anar units i no defallir.

Anuncis