SI, no perdeu el nord

Els darrers dies hem pogut llegir dues declaracions que, al meu parer, són del tot encertades. Fa pocs dies, l’Oriol Junqueras va assegurar que el castellà continuaria sent llengua oficial d’un Estat Català. Lògic i normal. Segons les enquestes, les persones que utilitzem de forma habitual la llengua catalana al nostre país som, només, un 36%. Fins i tot, des d’un punt de vista estratègic, si volem esdevenir un Estat, cal que el referèndum el votin favorablement almenys la meitat de la població. Si els transmetem que amb un nou Estat ells perdran aquest dret, de debò hi votaran a favor? Al meu parer, en un nou Estat, l’estatus lingüístic hauria de ser el mateix que ara. És a dir: s’hauria de mantenir la immersió lingüística a les escoles i el català hauria de continuar sent la llengua de l’Administració. Però relegar el castellà al mateix nivell de l’anglès, tenint en compte la composició social de Catalunya, és un error.

L’altra declaració encertada ha sortit avui i ha estat del President Mas. Preguntat sobre quina hauria de ser la pregunta del referèndum, ha respost el següent: “Desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la UE”? Al meu parer, impecable.

Doncs aquestes declaracions han trobat l’oposició de SI per boca d’Alfons López Tena i altres membres del partit a les xarxes socials. Sobre el tema lingüístic, ha assegurat que l’única llengua oficial hauria de ser el català. Com he comentat, em sembla un error. Sobre la pregunta al referèndum, ha demanat que inclogui la paraula “independència”. Al meu entendre, seria un error. El mot “independència”, a nivell exterior, es pot confondre amb aïllament o separació. Es podria pensar que la nostra intenció és quedar apartats del procés de construcció europeu. Hem de pensar que en aquest procés cal comptar amb complicitats internacionals. La reacció espanyola serà molt dura i caldrà que tinguem prou suports a l’exterior per a assegurar-nos la viabilitat del procés. A més, a nivell intern, es podria transmetre la mateixa sensació. Hi ha molta gent amb importants vincles amb Espanya a qui la paraula “independència” no els hi agrada. Hem de ser intel·ligents i assegurar-nos una resposta favorable àmplia. Per això, al meu parer, la paraula “independència” és contraproduent.

Està clar que qui encapçalarà el procés serà el President Mas. La funció d’ERC i SI hauria de ser, al meu entendre, la de donar-li suport i de vigilar que no faci cap pas enrera. Però el que no és de rebut és fer-li oposició utilitzant unes postures molt lluny de la centralitat catalana, que és a qui cal convèncer en aquest procés. Ara més que mai cal construir i sumar, no destruir i separar. Si no ho fan així, el proper 25N, seran castigats pels electors. La seva tasca parlamentària ha estat bona i han encapçalat reivindicacions importants com els peatges i el cas de les motxilles a la Diputació, a més de proposar mesures de regeneració democràtica. Que no espatllin aquest treball tan ben fet.

Anuncis