Ernest Maragall diu adéu

Ernest Maragall ha decidit, com el seu germà, estripar el carnet dels socialistes i marxar del partit. Alhora, ha decidit fundar una nova formació, “Nova Esquerra Catalana”, que ha definit com a “sobiranista i d’esquerres”. Pel que fa a les eleccions del proper 25N, no s’hi presentaran per, segons ells, falta de temps. Tampoc tenen previst demanar el vot per a ningú, sinó que cada persona, de forma individual, pot mostrar les seves preferències.

Aquest pas coincideix amb el cop de porta dels socialistes catalans al dret a l’autodeterminació. Recordem que a Catalunya van votar a favor d’una Consulta sempre que aquesta fos legal. A Madrid, quan tocava justament legalitzar aquesta votació, hi voten en contra. Una nova contradicció que es suma a una llarguíssima llista (donaria per a uns quants volums d’enciclopèdia) d’aquest partit.

Amb tot, m’han quedat alguns dubtes. El primer, per què crear un nova formació? No seria més lògic sumar amb Esquerra (que es defineix justament com a socialdemòcrata i sobiranista) o fins i tot amb Iniciativa? És lògic presentar un  nou partit amb una ideologia pràcticament calcada d’uns que ja existeixen? En teoria, si el que vol és sumar, per què divideix més? Un altre punt a analitzar és el moment que ha escollit. Més que per convenciment propi, crec que ha estat arrossegat per tota la marea creada arrel de la manifestació de la Diada. Ja fa molt de temps que el PSOE es mostra molt beligerant contra Catalunya i fins ara pràcticament no havien dit res. Igualment, sigui per una cosa o una altra, tant a ell com a tots els que el segueixen, benvinguts a la demanda de l’Estat propi.

Des d’un punt de vista electoral, cal veure com afecta això al PSC-PSOE. La fugida (o expulsió encoberta) del seu sector catalanista els situa a una posició espanyolista. Això pot provocar una fugida de vots dels catalanistes que, encara, els votaven. Ara bé, alhora, pot servir de reclam per aquell vot més espanyolista desencatat i indecís. Vist que el partit s’ha situat clarament en el seu sector de preferència, li poden tornar a fer confiança. Potser per això, segurament, durant aquesta campanya veurem un PSC més PSOE que mai. Els Rubalcaba i companyia, de ben segur, es passejaran sovint per Catalunya. Ara bé, el PP ja duu molt de temps fent campanya per a atrure aquest votant. Caldrà veure si els socialistes són capaços de recuperar-lo o, tal com preveu el CEO, acaben sent residuals a Catalunya.

Anuncis