Això és violència

El procés cap a l’Estat propi no serà fàcil. Al davant hi ha un govern espanyol, uns partits polítics i molts grups empresarials que jugaran brut, molt brut. A falta d’arguments (no hi ha cap raó que justifiqui la permanència de Catalunya dins de l’Estat espanyol), utilitzaran l’estratègia de la por i, si cal, la violència. No em refereixo específicament a una violència física. Els darrers dies, n’hem vist uns quants exemples.

Aquesta setmana hem vist sobrevolar pel nord de Catalunya dos avions militars a baixa altura sense cap raó aparent. Un comandant de l’exèrcit de l’aire, encara, en feia burla: “Han estado bombardeando por ahí“, ha dit. Ahir, uns cinc-cents soldats de l’exèrcit espanyol van patrullar armats per una zona habitada de la ciutat de Barcelona. En la mateixa línia, una advocada de l’Estat ha defensat enviar els cossos de seguretat de l’Estat per a evitar un referèndum.

Un dels grans èxits de Catalunya ha estat la immersió lingüística. Ha estat clau per a la cohesió social i per a assegurar el coneixement de la llengua catalana entre els més joves. Aquest model, des del primer moment, va rebre una dura oposició tant del PP com del PSOE. El Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, ha deixat clar el motiu de la seva oposició: al seva intenció, ha reconegut de forma oberta i sense vergonya, és “espanyolitzar els alumnes catalans“. Aquestes declaracions han rebut el recolzament del mateix Rajoy, que ho ha justificat perquè “tothom es senti orgullós de ser espanyol i català“. Un intent d’adoctrinament propi de l’època franquista. En termes de llengua, també, una jutgessa de Cantàbria ha retirat la custòdia de la filla al seu pare per, entre d’altres motius, per parlar-li en català i no en castellà. Segons la resolució, l’objectiu del pare era “allunyar la filla de la seva mare” i “deformar la realitat”. Qui no coneix la realitat catalana és aquesta jutgessa.

Totes aquestes accions, en ple segle XXI i en el context d’una Unió Europea, no tenen cap sentit. Tot plegat ens carrega de raons davant Europa i la comunitat internacional. Ens en diran i faran de molt grosses. És per això que hem d’estar units i no defallir ni caure en les seves provocacions. Hem de fer camí. El nostre camí.

Anuncis